RAQUETES DE NEU: LA IMPORTÀNCIA DEL GUIA DE MUNTANYA

No fa pas gaires anys, sobretot els qui als anys 80, 90 fèiem muntanya, excursionisme, escalada en roca, en gel, molt abans que sortissin titulacions reglades, apreníem les diferents tècniques de muntanya o escalada, posant davant de tot el sentit comú. Bàsicament, com he dit, no hi havia titulacions reglades. Es feien cursos, sí. Però moltes vegades eren impartits per persones, que com nosaltres, aprenien de l’experiència d’altres. Això podia comportar perills. Ja que cada mestre, tenia els seus mètodes i tècniques, els quals podien ser –fàcilment- antagònics amb els d’altres mestres.
A partir que s’aprova la llei sobre les titulacions de muntanya a la Península Ibèrica, el CSD (Consejo Superior de Deportes) estableix les titulacions reglades amb els continguts valorats i unificats.

Avui dia, fer un curs de muntanya, en l’especialitat que sigui, té un gran valor en la seguretat. Seguretat personal, seguretat en l’aprenentatge i potenciar les capacitats físiques i tècniques de l’alumne.

En època hivernal, la muntanya es complica. Baixen les temperatures, els riscos d’esllavissades (allaus) són importants, l’orientació és més difícil, la logística és més important que mai, realitzar un itinerari segur és bàsic…

Meteorologia
Sovint a la muntanya les condicions meteorològiques ens poden canviar. Ho pot fer de manera sobtada, hi ha sectors de les nostres muntanyes que, fins i tot, poden ser canvis radicals. Cal conèixer bé el terreny i l’àrea per on volem desenvolupar la nostra activitat. Com les persones, “les muntanyes tenen caràcter”. Un guia planifica la seva sessió a la seva “aula” i coneix el caràcter de la muntanya, de manera que pot preveure els canvis, camins de sortida, estratègies d’escapatòria. Sobretot, coneixedor de l’espai físic.

Medi Natural
Els qui tenim formació en Educació Ambiental afegim, sempre i per defecte, una important visió sobre el medi natural que ens envolta. No només la identificació d’espècies, sinó comprendre els comportaments d’animals, plantes i la gestió del paisatge. Permeteu-me la píndola personal per parlar sobre els boscos de les nostres muntanyes. Tots els educadors/es de l’equip de ®El Refugi, tenim una especial atenció en presentar les nostres activitats. Havent treballat, esperem que ho puguem continuar fent molt temps, amb centres escolars de primària, secundària, cicles, ens ha obligat a tenir un mètode per desenvolupar els continguts i objectius.

Progressió Segura
En un ambient hivernal, un itinerari ha d’estar ben estudiat: saber per on es pot passar i per on NO. En aquest sentit, les persones que ens demanen una activitat, ja sigui un curs de seguretat, un curs d’iniciació o una excursió de tot el dia, no s’han de preocupar de gestionar el recorregut. El guia de muntanya, ha de conèixer aquell espai i diferents recorreguts. Perquè aquesta és la garantia que sempre hi ha un camí de tornada. Els diferents ritmes de les persones condicionen la marxa dinàmica del grup. Cal saber calcular l’espai a recórrer i el ritme amb què es recorre.

Material

En la mesura del que podem –no sempre és fàcil-, intentem mantenir un contacte amb fabricants i venedors de material de muntanya. D’aquesta manera estem al dia de les novetats, fins i tot ofertes que puguin sorgir. Molt especialment als diferents aspectes del material, els seus usos i qüestions tècniques. Les raquetes de neu, són una inversió, no sé si per tota la vida, però us duraran molt temps. Per tant, el dia que n’hàgiu de comprar unes, agraireu un assessorament i coneixement sobre les raquetes de neu.
Però també hi ha material hivernal, el qual se n’ha de saber fer ús, com el DVA o el conegut ARVA, així com la pala i la sonda. El tipus de vestit, calçat… són aspectes que poden semblar molt elementals, però no per això han de ser menys importants. Al contrari. No menystenim els DVA, senzillament salven vides. Fins i tot pot salvar la nostra. Però cal saber-ne fer un ús molt acurat.

Nivologia
Coneixedors del comportament de la neu, així com coneixedors de les diferents tècniques per a realitzar un rescat. És molt important saber identificar el tipus de mantell nival i relacionar-lo amb la seguretat. Transmetre el coneixement per a formar persones autònomes i segures. El guia realitzarà tallers, jocs per entendre el comportament de les allaus i així ser capaços de realitzar un itinerari segur.

La figura del guia, en general, és per a nosaltres, des del refu, un/a docent de camp. Un/a educador/a. Una persona coneixedora d’aspectes que, molt possiblement, s’hagin après des de l’experiència, amb el temps. D’entre moltes matèries, destaco la capacitat que pot tenir per transmetre la gestió de la seguretat en les nostres activitats. Però una característica que considero molt important, parlo des de la meva més humil experiència, ha de ser una persona amb capacitat dinamitzadora, molt positiva, segura i enormement optimista. El que es convindria en termes anglosaxons, com un coach.

Jo també he tingut guies que m’han fet de mestre i us vull deixar –per acabar-, una frase d’un meu mestre, el qual recordaré per sempre:

Quan l’aventura deixa de tenir control, passa a ser una temeritat

Tècnic d’esports de muntanya
Guia de muntanya AEGM 597
Registre oficial de professionals de l’esport núm. 8631
Miquel Alemany